Aquest any sembla que no ho podrem celebrar del tot. En aquest Dakar extrany que ens han montat, fora de lloc, en el qual és veuen espectadors en camioneta i amb barrets de cowboy en lloc de tuaregs i camells, en Carlos sembla que ha trobat el tremp i s'ho ha agafat amb mes calma. Malgrat anar primer en la calsificació, no arrisga gens i deixa les etapes als que venen per enrrera (viendolas venir Carlos, que "per anar de sobrao" ja vas tenir prou el any passat). La vesant trista és en Marc, enguany sembla que no. El Gabacho va fort i l'acompanya la sort, encara que es mostra nerviós i espantat amb l'ombra d'en Marc a l'esquena, tant nerviós que no dubta en acusar-lo de qualsevol cosa amb el suport de la Tv francesa. En fi, és jove i encara li queden molts Dakar's, americans, africans o a l'Antartida. Encara falta molt , és massa aviat, ens haurem d'esperar a veure com acaba tot i mentres tant gaudir del Hummer d'en Boby Gordon, tot un espectacle. "Go Carlos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada