L'Hostal de la Muga.

Quico Sabate fou un maquis que continuà lluitant després de la fi de la Guerra Civil Espanyola el 1939. Sabaté comandà un grup de guerrillers que des del sud de França feia incursions a Catalunya. Durant els anys 1956, 1957 i durant la seva última incursió a l´any 1959, Quico Sabaté va fer servir la ruta de l´Hostal de la Muga; tenia la seva casa a menys de dos quilòmetres de la frontera. Podia baixar directament al riu Muga que el portava a Albanyà. És la ruta que es coneix com la de l´últim viatge. El dia 31 de desembre de 1959 sortí de la Canova Loubette (França) cap a l´hostal de la Muga, passà prop de Sant Julià de Ribelles, pel coll de Principi, pel coll de Bassegoda i per Lliurona, fins a Falgars. Aquest seria l'últim viatge del guerriller dels maquis que va ser mort a prop de Sant Celoni. (font desconeguda).


La nostra excursió comença amb un esmorzar al Cafe del Mas Pau, do on sortim per pistes ràpides fins a Lladò, passant per Taravaus. Una vegada entrem a Lladò, travessem el poble en direcció nord i agafem una pista en direcció a Bassegoda.
Desprès de uns 10 kms de pista i deixant el GR-2, agafem una pista asfaltada que malauradament ens acompanyarà fins a Bassegoda. Es increible que fa uns anys, la Generalitat et multava per anar per aquestes muntanyes en moto i ara han asfaltat tot per que els polítics de Barcelona i les seves amistats puguin pujar amb els seus Tuaregs de seixanta mil euros a menjar botifarres amb mongetes.
En direcció a Bassegoda, arriben a Lliurona on vam fer la primera paradeta per descansar i mirar el paisatge. Una mica mes endavant, la natura ens va premiar i ens va oferir la imatge de tres daines que no es van apercebre de la nostre presència i les vam poder observar durant una estona.
Passat Lliurona agafem la pista que surt a l'esquerre cap a Bassegoda, i visiten l'hermita romànica  de Sant Miquel. A partir de aquí la pista es complica amb molta pedra solta en pujada. 

A l'arribar al coll del Principi, trobem operaris tallant fusta dels arbres i tota la pista es una catifa de petites branques de pi. La tracció de les rodes es nul·la, a sobre ens equivoquem de pista i agafem una en baixada. Quan portem 100 metres, me n'adono i fent mitja volta. La pujada es dificultosa i en Robert cau. Afortunadament ni el ni la moto amb patit mal.
 Uns kilometres  de baixada desprès arribem a l'hostal de la Muga. Es una pena que un lloc tant maco estigui abandonat. Si passeu a peu pel corriol que travessa l'hostal, arribareu a França. Malauradament no es pot passar amb les motos, només a peu. A la part francesa es veu una gran pista sense asfaltar que es la que porta al poble de Vila Roja. 

Travessant el riu Muga, agafem una pista que surt a l'esquerra que en 22 kms, ens porta fins a Albanyà. Aquesta pista es ràpida i ens permet portar una bona mitjana.

En total vam fer 105 kms, mes de la meitat per pistes sense asfaltar. Vam trigar unes 5 hores, amb parades i amb molta calma, gaudint del paisatge.
Animeu-vos a anar-hi, val la pena.
Us deixo algunes fotos i perdoneu per la qualitat però es que son de mobil.
Salut amics.